La URV, important al territori... de moment?

Tal com era previst a la nostre litúrgia, i tenint en compte la nostre història i els nostres antecedents, ahir es va celebrar la cosa.

Teniem el repte d'abordar la relació de la universitat Rovira i Virgili i la ciutat de Tarragona, han sortit coses dolentes:

• És un monopoli provincial, no hi ha competència.
• l'Esforç que fa per acontentar a tot el territori, probablement la fa perdre força com entitat de primer nivell.
• L'ubicació dels campus,i altres aspectes, han respost més a influències polítiques que d'eficiència de gestió.
• És la universitat de referència al territori per proximitat, no pas per mèrits propis... quants alumnes venen a estudiar des de Barcelona, que no siguin repetidors?
• La distància, més psicològica que física, entre les facultats de empresarials i informàtica impedeix fruits de maridatge entrepreneur desitjables.
• La pujada dels preus pot donar peu a que surti la competència...

algunes de regulars:

• Tenim un ICAC, adscrit a la URV que és un luxe per la ciutat, encara que passa molt desapercebut per la població, però que amb les picabaralles continuades amb la generalitat i amb l'ajuntament, de Tarragona i d'altres, no ha pogut assolir el lideratge català en arqueologia clàssica que li pertoca.

i també de bones:

• Ja no som una sucursal de una de les universitats de Barcelona.
• Destaquem internacionalment en algunes matèries, tenim el IPHES i el ICIQ amb un prestigi internacional força notable, però amb uns plantejaments, pot ser, no lo suficientment ambiciosos per assolir un lideratge real.
• No tenim que anar a Barcelona a treure molts títols, encara que per algunes especialitats es continua anant.
• Amb tota seguretat hi havien més, però sembla que tinc fixació per les dolentes...

I una que no sabem si és bona, regular o dolenta, encara que no estem segurs del tot:

• Estem parlant de l'entitat (empresa pública o privada) amb més assalariats de la província, o pot ser que hauria de dir demarcació sense marques?

I vet aquí els nostres desitjos per l'any nou:

• Que ens deixem de baralles de campanar i es faci una gestió professional i quasi  empresarial cercant la eficiència per poder donar un servei públic a un cost assumible.
• Que aconseguim una Universitat que no es basi en el seu monopoli territorial si no que sigui capaç de captar estudiants de Barcelona, per exemple, per l'excel·lència.

Donada la meva acreditada feble memòria quedo a l'espera dels afegitons del contertulis.

Obligacions litúrgiques

Respecte al tuit de resum no va haver unanimitat, per el que recullo els següents:

• Si la URV es dorm, perdrà definitivament el tren.
• Que Tarragona sigui la única capital catalana que no tingui una universitat emb el seu nom... encara fa mal, abans Tarragona-Reus/Reus-Tarragona que personatges històrics.
• Posar en valor el que hi ha a la URV, però sense deixar de fer un anàlisi estructural a fons.
• La URV s'aguanta pel monopoli territorial imposat que te, quan el perdi...

Vam fixar com a tema per la propera tertúlia: Les andròmines patrimonials de la ciutat

Nota excepcional per abordar l'excepcionalitat de un dimarts festiu: El proper dimarts és festiu i havent fet un profund estudi de la direcció de les corrents marines i el seu angle d'incidència amb les línies de força del camp magnètic terrestre ens ha arribat de forma infusa la certesa de que la nostre regla és forta i precisa per el que cal designar el proper dimarts dia 13 com el dia reglat, per suposat lliure d'infortunis, per la celebrar la propera tertúlia. 

Aprofitem la avinentesa per advertir molt seriosament al Sr. Gregorià que faci el que sigui oportú per evitar que el seu calendari tingui més dimarts festius, donat que no ens agrada pas fer notes excepcionals per abordar excepcionalitats cronològiques.

Off-the-record

Alguns dels contertulis, un in presentia i un altre in absentia andorrana, van presentar en societat un nou blog: Tarragona Patrimoni Mundial, que pretén remoure les nostres consciències tarragonines sobre el poc que ens creiem, i el que tolerem que és faci, amb la ciutat que hem rebut en custòdia temporal dels nostres avantpassats.