dimecres, 18 de febrer de 2015

Entre asfalt, coques i ondulacions ha estat el tema...


Per fi, després de no-m'en-recordo-de-quantes setmanes aplaçant-ho, aquesta hem aconseguit tornar a tractar el tema de les meravelles patrimonials de la ciutat, la cosa ha anat seguint l'ordre plantejat en el seu dia, i seguint a partir de lo tractat la primera vegada, i ho hem fet amb crupiers de luxe... tan de luxe que ningú s'atreviria a reproduir aquí molts del secrets de confessionari (o de llit... o ambdues coses) que ens han explicat.

Lo que la prudència, el sentit ètic i el evitar el cap de cavall al llit aquesta nit em deixen explicar és això:



11. Complex Sant Jordi:
Situat a l’avinguda d’Andorra, eren les instaŀlacions esportives de la Residència Universitària Sant Jordi. Es va tancar el 2004, i el 2009 s’enderroquen el pavelló poliesportiu i les piscines. Hi estava projectat un poliesportiu, un hotel balneari, un solàrium… Al solar hi aparquen cotxes d’alguns treballadors de la Generalitat.
  • No ens sembla malament del tot el que s'està fent, encara que ens ha molestat la lentitud en trobar la solució. 
  • Abaix del tot posem les novetats dels dia. 


12. La casa dels Mestres:
Bloc de pisos municipals construït el 1945 per acollir funcionaris que exercien de mestres a la ciutat. L’Ajuntament obliga els llogaters —la majoria, gent gran— a marxar per poder fer una permuta amb el Corte Inglés, en la qual hi perd metres, i amb un canvi de normativa urbanística permet la instaŀlació del centre comercial.
  • No queda clar si la permuta per si mateixa va ser estrictament equilibrada, el que si ha quedat totalment clar és que convenia la posta en marxa del centre, que ha estructurat un nou eix comercial a la ciutat i que el resultat es pot considerar globalment satisfactori.

13. Quinta de Sant Rafael:
Antiga casa de Rafael Puig i Valls, enginyer forestal que va impulsar el 1898 la Festa de l’Arbre. L’Ajuntament hi volia fer un centre d’interpretació de la natura. No s’hi ha fet mai cap actuació. Segueix tancat.
  • El tipus constructiu, la qualitat dels materials i la mida dels espais interiors dificulta enormement el seu aprofitament com edifici, que per un altre banda fa patxoca des de fora.
  • Mala peça al teler.

14. La Tabacalera:
Antiga fàbrica tabaquera situada al passeig de la Independència. L’adquirí l’Ajuntament el 2008 a canvi d’una permuta amb l’Estat. Dels 60.000 m2 només se n’utilitzen uns 6.000. Ha d’acollir la Ciutat Judicial, el Museu Nacional d’Arqueologia, un Centre d’Art, la Biblioteca Pública… De moment, la major part de l’edifici segueix abandonat.
  • S'han sentit veus contra la voracitat dels darrers governs municipals volent acaparar metres quadrats més o menys històrics i en acabat, quan ja els te (Banc d'Espanya, Caserna de la Guàrdia Civil, Tabacalera...) no sap que fer amb ells.
  • Hi han tots els metres quadrats del mon, però continuem pagant lloguer en altres edificis.
  • Realment considerem que les oficines dels JJMM, Tarragona Impulsa, l'Arxiu i la Capsa de Música (que s'inaugura aquest dijous després d'un munt de temps de funcionar) és un pobre balanç de les expectatives creades a la ciutadania i un pobre resultat comparatiu amb altres ciutats amb edificis idèntics (literalment parlant) recuperats. 

15. Antiga seu del Club Nàutic:
Seu del Club Nàutic de Tarragona situat a la cruïlla del moll de costa amb el de Pescadors. El 1930, la riuada de Sant Lluc el va destruir i se’n va construir un de nou que també patí greus desperfectes a causa de l’aviació feixista durant la guerra. El 1999, l’especulació marítima de l’Autoritat Portuària per la construcció del Port Tàrraco el fan desaparèixer.
  • No acabem d'entendre molt be el perquè està a la llista, era un edifici vell i amb problemes i va ser metabolitzat per la modernització natural de la zona portuària.

16. Chartreuse:
Antiga fàbrica tèxtil situada a la plaça dels Infants. El 1902 l’adquireixen els cartoixans, on comencen a elaborar Chartreuse. El 1991 l’espai passa a mans de la Generalitat. Dels 9.000 m2, 6.000 els ocupa des del 2013 l’Escola Oficial d’Idiomes, però a la resta d’espai (3.000 m2) no hi ha prevista cap utilitat ni cap intervenció.
  • Una bona recuperació per la ciutat, però una pèssima negociació municipal, i una, encara pitjor, actitud.
  • Si signes un contracte amb la Generalitat per l'us de dues plantes, a que ve esperar que et cedeixin l'us no pactat de la tercera.
  • Tot menys reconèixer que s'ha negociat malament (algú exclamà: Ah! però s'ha negociat?)

17. Teatre Romà de Tarragona:
Construït en època de l’emperador August i redescobert al segle xix. Situat al carrer dels Caputxins. És Patrimoni de la Humanitat i no és visitable.
  • Una de les grans vergonyes de la ciutat al que cap dels governs democràtics de la ciutat ha sabut donar cap mena de resposta.
  • Un dels tertulians ha arribat haver d'explicar a turistes que el cercaven al planell que no es fessin il·lusions de poder-lo veure.
  • Hauria de ser un del assumptes urgents en cartera del proper govern municipal.


18. Antiga seu Autoritat Portuària:
Situada al moll de Costa. Edifici construït entre els anys 1978 i 1980 per acollir la seu de l’Autoritat Portuària. El 2008 es tanca per problemes estructurals. Des d’aleshores es debat si s’enderroca o si se li dóna algun ús. Mentrestant, roman tancat.
  • Deixant de banda les teories conspiratòries, aluminositiques i ondulatòries  queda clar que amb les seves particularitats de disseny és un edifici apte pel seu us.
  • Majoritàriament pensem que un hotel podria ser un bon us, encara que caldria una posta al dia de certa envergadura.

19. Mercat Central:
Obra de l’arquitecte Josep M. Pujol, situat a la plaça de Corsini i inaugurat el 1915. El 2007 es trasllada a una carpa provisional per poder ser rehabilitat, la qual cosa suposa una despesa important per als paradistes. Les obres havien de durar quatre anys, però després de set anys el projecte s’ha reduït i el finançament de 8 milions d’euros promès pel Partit Popular no arriba.
  • Un dels dos grans desgavells econòmics de la ciutat, amb el aparcament de Jaime I. Sens dubtes, una de les grans taques dels governs Ballesteros.
  • Desproporcionada actuació que ens col·locarà a dalt dels rànquings: poques ciutats del mon tindran un mercat amb tan alt cost per parada.
  • El que toca preguntar és: Ens ho podem permetre? i encara més: En temps de crisis... ens ho podem permetre?



20. OMAC:
Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana situada a la Rambla Nova, 59. L’edifici de vuit plantes es va llogar el 2002 per ubicar les dependències municipals sense contemplar possibles edificis propis. Actualment s’estan pagant 35.000 € de lloguer al mes.
  • L'actual govern ja no pot dir que no ha tingut temps per estudiar com estalviar aquests diners a la ciutat.
  • Hi han milers de metres quadrats municipals tancats i sense us. Ningú ho faria a casa seva, però es veu que amb l'ajuntament si que val.
... ... ...


De moment, quan portem dues terceres parts de la llista el tuit resum és:







Avui al diari ens trobem amb un parell de relatives novetats patrimonials: